Histoires de chez nous

Setz un grand medecin

On retrouvera cette histoire savoureuse, comme les suivantes, dans le CD "La mémoire collectée" enregistré à Gignac en 1984 (CD disponible à la bibliothèque).

CD boitier.JPG

Lo medecin Muzac

Pan! Pan! Quauqu'un tustet a la porta d'entrada. Monsur Muzac respondet per una rondinada. Ne sui pas ben segur, mas cresi que diguet lo mot que Cambrona aus Anglés respondet. Se leva tot parier, engulhet sas culotas, vestiget son gilet, e prenguet sa calota e virant una affar per li veire pus clar, s'en anguet damandar qu tustava tan tard.
Dubriguet. Dins lo vent e la plueja un pauvre òme attendiá, trempat coma un canard.
- Si setz vengut me querre per aquel brave temps, quò es pas per una onglada ni per un mal de dent?
- Oh non! Monsur, quò es per nostra femna que dumpeis ier matin extira la codena. Se planha a tot moment que lo ventre li dòl, e de l'auvir credar vos fariá venir fòl. Vos auriatz plan espargnat, monsur, aquela permenada, mas si venetz pas d'anuèch, deman, monsur, sirá crebada.
- Oh, quò es per un accochament !
- Oh non, monsur, non, non, non! I auguet mas sieis mes la setmana passada que ma paura Marie e ieu nos maridavam.
- Bon!
Partigueren tot doi sos l'aiga què tombava. L'autò coma lo vent dins los camins ronflava.
- Quò es aqui emb d'aquela maison d'onte que vesetz la lumiera pel fenestron.
Entreren.
Coma si lo diable l'escorjava, gafent son mochador, una femna crevada disiá:
- Li tiendrai pus, passerai pas la nuèch!
Mas monsur Muzac que n'aviá pas la cassida diguet :
- Quò sirá ren e siretz leu garida! Duoi credadas de mai e tot sirá finit. Preparatz çò que cal per vestir lo petit !
- He, mas, he mas, balbutiet lo paure òme que beviá duos dèts de rhum, vos ai dejà dich que li compreni ren, que sem maridats de mas dempueis sieis mes.
- Oh, si savetz pas, paure òme, que quò es lo renovel que es la causa d'aquò, cal estre plan padèla. Alonjatz cada jorn de duos oras de mai, una matin e ser, al luec de balbutiar, evidentament si portatz pas las banas. Comptatz ben quand quò fai de jorns e de setmanas.
- Avetz rason, monsur, setz un grand medecin.
La femna disiá ren, mas emb los uels "Merci!" Defòra pleviá pus, lo solelh se levava. Eram al mes d'abriál e lo cocut cantava.
 

LO LOP E LO RENARD

Conte de chez nous recueilli auprès d'Henri Faurel, de Gignac, pendant la veillée du 4 mai 1984 organisée dans la salle des Fêtes.

S'eran associats per trabalhar una vinha. trabalhavan una vinha a mieja. Mas n'avian ren a minjar. Un diguèt : "Debriam achaptar un tesson."Ço que fuguet dich fuguèt fach. Achaptan aquel tesson,lo tuan e lo botan salar. Minjavan aquel tesson tots los jorns e anavan foire aquela vinha al bigose. Endonc qu ò bricolava pas. Lo renard, que era pus fin que lo lop, totjorn auviá quauqu'un que l'apelava : "Pleti,pleti ! , respondiá, s'en anava per veire qui qu'era que l'apelava. D'aquel temps, lo gojat minjava; minjava un talhon de tesson. Quand tornava,lo lop li disiá
‑ Que qu'era que te voliá ?
‑ O‑be, ço ditz, qu'era un tipe que voliáme donar una còpa de bosc a copar, mas podiam pas la copar perque aviam pro de trabalh emb aquela vinha !
Lo lendeman, quò tornet far: "Pleti,pleti "E lo gojat tornava veire.
Aprep, lo lop li diguet :
‑ Mas que te voliá?
‑ E,ço ditz, quò es totjorn parier,me voliá donar un prat a copar a mieja. Podem pas,avem pro de trabalh emb aquela vinha.
Quauques jorns aprep,lo tesson fuguet espuisát. I aguet pus de tesson dins lo salador.
‑ E qui quo es que l'a minjat ?
‑ Quò es tu!
‑ Quò es pas ieu.
Degun l'aviá minjat, e i aviá pus de tesson, quauqu'un l'aviá ben minjat. Lo lop li diguet :
‑ I a ben una solucion, anam pincar una forcha dins la terra, lo mangle dins la terra e las banas pel aire e anam tressautar. Lo que la tressauterá quò sirá ben signe que n'aura pas minjat lo tesson, si n'i a un que passa pas, quò sirá aquel d'aqui que aurá minjat lo tesson.
Lo renard commencet a lambar lo prumier, mas lambet tres mestres sur la forcha. Passet de l'autre pan. Lo lop volguet ben lambar, mas se pincet lo ventre sur la forcha.
‑ A, veses, diguet lo renard, quò es tu que aviás minjat lo tesson.
E el que n'aviá pas gostat o gaire !
Vesetz las istorias coma se passan ! Quò fuguet lo lop que aget minjat lo tesson, el que n'aviá gaire minjat.

La prejària

Voici une prière en occitan que nous a livrée Fernande Mourlhou...

... et une autre histoire racontée avec talent par Henri Pestourie :

Le paysan au théâtre

Deux autres histoires racontées par Jean-Marc Faurel, "La grand-mère au marché" et "Au salon de l'agriculture".

La grand-mère au marché

Au salon de l'agriculture

Date de création : 02/09/2007 @ 14:25
Catégorie : - Gignac terre d'oc


Date de création : 18/07/2020 09:41
Catégorie : Gignac terre d'oc -

Réactions à cet article

Personne n'a encore laissé de commentaire.
Soyez donc le premier !